Finalitzada la construcció de la 1ª part del temple, el 10 de juliol de 1820 dia de Sant Cristòfol, es va beneir i inaugurar celebrant la primera missa solemne, presidida pel pare Felix Manent, caputxí, fill de la casa Can Manent de Mar, propietaris dels terrenys cedits per a la construcció de l’església.

El 7 de juliol de 1841 el bisbe de Barcelona Pere Martínez de Sant Martí decretar que l’església de Sant Cristòfol de Premià de Mar fos erigida parròquia pròpia, deixant de pertànyer a la parròquia de Sant Pere de Premià de Dalt.

El 8 de gener de1849 és va fer la Consagració i dedicació del nostre temple parroquial i el 10 de juliol de 1860, festa de Sant, acabat definitivament el temple és portar a terme la benedicció i inauguració per el Bisbe de Barcelona Antoni Palau Térmens.

En 1888 arribaren a Premià les germanes Caputxines del Diví Pastor (Escola Assís), per crear una escola per nenes i després les germanes Josefines de la Caritat (Casal Benèfic Premianenc) per crear un casa per pobres i malalts. En 1907 arribaren els Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) per crear un noviciat, on va viure i morí el Sant Germà Miquel Febres Cordero de 1908 al 1910, i després una escola per a nens del poble.

El rector Mn. Josep Paradeda en 1928 va crear el Patronat Catequètic (actualment Patronat Social Premianenc) per les activitats socials i culturals de la parròquia i en 1930 va fundar el Casal Benèfic Premianenc per cuidar els malalts i gent gran.

El 21 de juliol de 1.936 és destruït tot el temple parroquial al inici de la guerra civil espanyola perdent-se totes les obres d’art que hi tenia, i els mossens i religiosos de Premià van tenir de exiliar-se. 

Al acabar la guerra de 1939 al 42 es va fer servir com a església el teatre del Patronat Social, i en 1940 van començar les obres de la reconstrucció del temple parroquial actual. Sent el 10 de juliol de 1942 la inauguració de l’església parcialment reconstruïda.

En 1948 va finalitzar la reconstrucció de la 2ª part del temple i en 1950 va ser beneit pel bisbe Gregorio Modrego També s’aconseguí recuperar el portal de pedra d’estil barroc amb elements marins, que en la guerra havia sigut depositat en el Museu Marítim de Barcelona

La fundació de la coral de l’ Schola Cantorum femení va ser en 1949 i la inauguració de  l’Escolania Parroquial de nens en 1952. El 27 de setembre de 1953 s’inaugura i es beneeix la Capella del Santíssim i el 8 de setembre de 1956 l’Altar Major amb l’estàtua gegant de Sant Cristòfol. En canvi la construcció i benedicció del campanar no va arribar fins el 9 de setembre de 1960.

En 1962 es creen els Minyons Escoltes de Premià de Mar “Mare de Déu de la Cisa”; després desvinculat de la parròquia amb el nom “Amon-Ra”. Al desembre de 1971 es fa la 1ª plantada del Pessebre a Can Gallemí, a prop de Sant Mateu, en 1973 la creació del Centre d’Esplai Parroquial de Sant Cristòfol, que avui encara continua entre nosaltres i la creació també del Consell Pastoral Parroquial.

La beatificació a Roma del Sant Germà Miquel Febres Cordero va ser en 1977,  la Canonització en 1984 i el 9 de febrer de 1985 es va portar a terme en l’església la inauguració del monument escultòric dedicat al nou Sant.

En 1982 va arribar per fi la benedicció del nou temple de la parròquia de Santa Maria, separant-se difinitivament de la parròquia de Sant Cristòfol. Aquell mateix any va ser la creació del Grup de Joves de la parròquia, que avui encara continua entre nosaltres. 

El 12 de març de 1989, després d’una nova construcció es va poder beneir i inaugurar el Casal Sant germà Miquel, adossat a la casa rectoral, per servei de catequesi, grups i reunions parroquials.

En 1992 va ser possible la restauració del Baldaquí barroc i la reconstrucció d’un nou paviment per el presbiteri de l’altar major. En 2010 la restauració de la portalada de pedra del temple parroquial i en 2011 la del campanar que estava molt deteriorat.

L’ajuntament de Premià de Mar en 2016 amb motiu del 175è aniversari de la creació de la parròquia, va fer entrega dels quadres de Sant Pere i Sant Pau obra de Salvador Moragas, i de la Pica Baptismal de pedra granítica originaria del 1r temple parroquial, que estaven guardats en el Museu Municipal. També l’associació dels Amics de l’art Pessebrístic, molt vinculats a la parròquia, va fer-nos entrega de la maqueta de l’església de Sant Cristòfol que ara tenim.