En la nostra parròquia podem dir que tenim 4 beats màrtirs, dels col·legis de religiosos que hi han a Premià. Dos germanes caputxines, que al començament de la Guerra residien a l’escola de Premià de Ma, i van sortir per trobar-se amb el seu martiri, i dos són germans de La Salle que van residir durant algun temps a Premià.
BEATA AUXILI NOGUERA MANUBENS
Va néixer a Manresa el 4 de juliol de 1870 (Barcelona). Els seus pares eren Jorge i Antonia, espardenyers d’ofici. En 1896 iniciar els seus passos en la vida religiosa i professar a l’Institut de Religioses de la Divina Pastora.
El 18 de març de 1897 pren l’hàbit i inicia el noviciat a Sants (Barcelona) amb el nom de «Auxili». Fa el noviciat a Sants i és destinada a la comunitat d’Igualada on en 1899 fa la professió religiosa i en 1903 la professió perpètua.
Era la germana Auxili, amant de la seva vocació caputxina, amable, pacient, comprensiva i molt devota del Sagrat Cor. Tenia a càrrec seu la classe de noies grans de l’escola, mantingué molt alt el nivell, tant en l’aspecte intel·lectual com en el religiós. De la qualitat de la seva vida religiosa i del seu lliurament generós ens en parlen les germanes que la van conèixer: «Excel·lent religiosa i educadora, humil i silenciosa, que destacava per la seva alegria franciscana». Molt ràpid va destacar per la seva maduresa i per la professionalitat en l’exercici d’educació i cura de les alumnes dels col·legis. Sembla que els trets franciscans de la senzillesa, la humilitat i l’alegria eren viscuts per ella. L’eucaristia diària els va infondre la força necessària per sofrir amb Crist, «doncs qui l’adora, tindrà en les seves venes la mateixa Sang de Crist, sempre disposat a lliurar-la i vessar-la quan calgui per a salvar el món».
En 1935 resideix a Premià de Mar, on exerceix el servei de procuradora de la Comunitat. Fa vida en el ministeri encomanat per les seves superiores amb promptitud, altesa de mires, bondat que vessava a dolls, servei i humilitat. Destacava pel seu gran amor i devoció a la advocació de Montserrat. Amb il·lusió i cura preparava el mes de Maria i el rés del rosari amb les alumnes.
En el moment d’esclatar la revolució de 1936 era a la comunitat de Premià de Mar al costat d’altres 12 germanes. El 19 de juliol la germana Auxili va sortir del col·legi amb la germana Andrea Solans Ballester, amb gran sofriment es van veure obligades a abandonar la Comunitat primer. S’allotjaren a Premià a casa d’uns bons amics, els senyors Estival, des d’on esperaven l’oportunitat de viatjar a Barcelona i d’allí a Manresa per refugiar-se entre els seus familiars.
Molt aviat es van presentar els milicians en aquesta casa i van fer un escorcoll exhaustiu. Les van estar interrogant d’una en una, fins ben entrada la matinada i després les van obligar a sortir de Premià. El dia 31 de juliol un fill dels senyors Estival les acompanyava en el seu viatge a Barcelona i van agafar el tren. En arribar a Barcelona, els milicians les van reconèixer com a religioses, les van detenir —segons va narrar el jove que les acompanyava, que va ésser testimoni del moment en què van ésser detingudes en sortir de l’estació de França— i els van demanar la documentació. Les van escorcollar, a la germana Auxili li van trobar un mantell negre; una llibreta amb diverses estampes; un llibre devocionari amb força estampes, un moneder que contenia un rosari, deu pessetes en argent amb vint-i-cinc cèntims i una medalla, un altre moneder amb un rosari, un didal, una goma d’esborrar llapis i una pastilla de sabó molt desgastada i un mocador blanc de ratlles blaves amb el núm. 170 i una creu, marcada amb fil encarnat: era tot el seu aixovar.
Reconeguda com a religiosa va ésser afusellada aquell mateix dia. Va morir perdonant els seus assassins i invocant el Sagrat Cor cridant en veu alta: «Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!» Agraint la força que d’Ell venia. El seu amor a Maria, va ésser també per a ella Llum i Força.
El cadàver de la germana Auxili presentava ferida per arma de foc, a la regió de l’òrbita esquerra, que produí fractura de la base del crani i destrossà el cervell. Van ésser portades totes dues aquest mateix dia al Dipòsit Judicial de l’Hospitalet, després que avisessin el jutge, es va constituir el jutjat a les 7h en el cementiri, per al reconeixement dels cadàvers. El dia 1 els van practicar l’autòpsia sense obrir les cavitats craniana, toràcica ni abdominal.
El 2 d’agost s’inscrigué la defunció en el Registre Civil, i van ésser col·locades en la fossa comuna del cementiri l’una al costat de l’altra i posada com a senyal una fita a cadascuna. Quan fou possible, les germanes de Barcelona van mirar d’investigar el parador d’aquestes germanes i es va saber que els seus cadàvers havien estat recollits entre el Prat de Llobregat i l’Hospitalet. En exhumar la fossa comuna la germana Auxili va ésser reconeguda perquè a la butxaca hi havia el mocador amb el número 170, exactament el número d’aquesta germana en el registre de la congregació.
Van obrir el seu procés de beatificació el 25 de gener de 2007 en el Palau Diocesà de Barcelona. La seva beatificació va ser el dia 10 de novembre del 2018, al temple de la Sagrada Família de Barcelona.
BEATA ANDREA SOLANS BALLESTER
Va néixer a Lleida el 3 d’abril de 1875 i els seus pares eren Ramon i Antònia. Als disset anys sol·licita l’ingrés en la congregació de les germanes caputxines de la Mare del Diví Pastor a l’abril de 1893. Inicia el postulantat a Sants i pren l’hàbit amb el nom de «Andrea». El 13 de desembre de 1899, emet la professió perpètua a la Comunitat d’Igualada.
Durant algun temps va residir a Igualada, però en 1935 ja residia a Premià de Mar. Recorden la germana Andrea amb gran religiositat en la seva vida consagrada, molt bona educadora i molt pacient. Es caracteritzava per la humilitat i silenciosa, es feia atractiva per la seva notòria alegria franciscana. Destaca com molt devota de la Santíssima Mare de Déu i també per la seva bondat encomanadissa.
La Guerra la va sorprendre a la Comunitat de Premià de Mar i va sofrir molt per la tensió d’aquells dies, els excessos, atropellaments i incendis d’esglésies i convents. Igual que la germana Auxili, va ser el seu assassinat, doncs van partir juntes el martiri. Els seus fets propis son: va morir també perdonant als seus assassins i invocant al Sagrat Cor cridant fort: «Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!»
En el moment de la mort portava «Un llibre devocionari amb força estampes entre full i full, diversos papers 174 escrits a màquina, un didal, un coixinet amb agulles de cosir, un mirall ovalat de nacre blanc, unes tisores amb un cordillet blanc i verd, un mocador blanc de ratlles també blanques amb el número 139 fet amb fil encarnat, unes altres tisores petites com les anteriors, un altre didal i una pinta».
Segons l’informe mèdic forense, presentava «dues ferides, per arma de foc, una a la regió frontoparietal esquerra, amb destrossa del cervell, i una altra, també en el mateix lloc amb aixecament de la base cranial». Sabem la sort que ambdues van córrer per com descriu el seu martiri un dels qui els van donar la mort el 31 de juliol de 1936.
Juntament amb la germana Auxili va ser beatificada el 10 de novembre del 2018 al Temple de la Sagrada Família de Barcelona.
BEAT ONOFRE TOLOSA ALSINA
Salvio va néixer a Cassà de la Selva (Girona) el 31 de gener de 1880. Era fill de Josep Tolosa, i de Rita Alsina. Va ingressar en el Noviciat Menor de Bujedo (Burgos) de les escoles cristianes de La Salle al gener de 1894. En 1896 va fer el Noviciat amb el nom de germà Onofre.
Va recórrer com germà successivament des de 1898 les escoles de Sant Feliu de Guíxols, Manlleu i Benicarló.
Arribar destinat a Premià al 1910 i durant molts anys va estar de mestre a l’escola gratuïta que tenia el Noviciat de La Salle per els nens del poble de Premià de Mar.
Després va ésser nomenat director d’Arenys de Mar. Va estar-se un temps a Barcelona i en 1922 va passar com a sotsdirector a Manlleu. Nomenat director de Roquetes, hi va estar fins a 1926. Després durant quatre anys, va ésser director de les Corts, també a Barcelona. Després va estar a Cambrils, Tarragona i Manlleu, en repòs, perquè la salut se li havia ressentit. La seva darrera destinació va ésser el Col·legi de la Bonanova de Barcelona, on ajudava en les tasques de comptabilitat.
Al esclatar la Guerra Civil del 36 va córrer a refugiar-se al seu poble natal, amb el seu germà. Però, vist el caire dels esdeveniments, per prevenció, es dirigí a Llagostera per refugiar-se a casa de la seva àvia. El comitè de Llagostera el va reconèixer tan bon punt el va veure, el va detenir i l’afusellaren a la carretera de Llagostera a Vidreres (Girona). Era el 25 d’agost de 1936, i el germà Onofre tenia cinquanta-sis anys. Acabada la Guerra, el seu cos va poder ésser recuperat i enterrat a Sant Martí Sesgueioles (Barcelona). Va ésser beatificat el 28 d’octubre de 2007. Dels 498 màrtirs hi havia un nombrós grup de 58 germans de les escoles cristianes. Entre ells el nostre protagonista
BEAT BENILDO JOSEP CASADEMUNT RIBAS
Francesc neix a Llofriu, Baix Empordà (Girona) el 7 de febrer de 1872. Va vestir l’hàbit de Religiós de les escoles cristianes amb el nom de Benildo José l’1 de novembre de 1886.
Exercí l’apostolat: primer a Fonséranes-Noviciat (1887-1888), després a La Salle Comtal-Barcelona (1888-1895), a La Salle Manlleu (1895-1904), Llagostera (1904-1906), novament a La Salle Comtal-Barcelona (1906-1910), a Fortianell-Institut Agrícola (1910-1917) com inspector de l’explotació agrícola de la gran finca de Fortianell, prop de Figueres, a La Salle Palamós (1917-1922) com a pro-director i a l’any següent com Director.
Destinat després al Noviciat Apostòlic de La Salle Premià de Mar com a subdirector; aquí també es va ocupar de l’explotació de la gran horta que tenia la finca del Noviciat i que alimentava al nombrós grup d’habitants de la Casa. Va viure aquí mes de 8 anys, de 1922 a 1930, i on va deixar família, germans i nebots que encara resideixen a Premià i son feligresos en la nostra parròquia.
Després a Cambrils Sagrat Cor-Escola (1930-1931), i finalment a Casa Sant Josep de Cambrils (1931-1936), on va ser nomenat Director General de la casa “San José”. Responsable dels grups de formació assegurava un ple rendiment, organitzava els treballs de la setmana entre el grup de: novicis menors, novicis i escolàstics. Cada dia tot era supervisat per el G. Benildo José: serveis, corrals, quadres, coberts, camps i la infermeria. Dotat d’un gran sentit comú i amplitud de mires, sabia deixar a cada Director dels grups de la casa, la responsabilitat personal del seu àmbit propi.
L’inici de la Guerra Civil en 1936 el va sorprendre a Cambrils, on van ser molts els sacerdots, religiosos i seglars catòlics detinguts i empresonats en el vaixell-presó “Riu Segre”, ancorat en el port de Tarragona. Cada dia els milicians els anaven traient en grups per a afusellar-los. Al costat de dos germans mes, els van treure el 26 d’agost de 1936 i els van afusellar el mateix dia en la riba del riu Francolí, enfront de la fàbrica de tabacs, prop dels dipòsits de la CAMPSA de Tarragona. Tenia seixanta-quatre anys d’edat i n’havia fet 50 de vida religiosa.
Acabada la Guerra, el seu cos va poder ésser recuperat i enterrat a Sant Martí Sesgueioles. Va ésser beatificat el 13 d’octubre de 2013, en la gran beatificació de 522 màrtirs a Tarragona. La seva festa és el 26 d’agost.
Parròquia de Sant Cristòfol 